Escola Rural

La redacció de la llei d’Educació de Catalunya - i de les normatives que se’n derivin - s’ha de fer tenint present l’existència de les ZER, com a ens que aglutina les escoles que la formen i que tenen les seves casuístiques particulars en la pròpia ZER i diverses en el conjunt de Catalunya, per tal d’evitar que, tal com passa sovint, després les normes no siguin fàcilment aplicables a les escoles rurals.

1. El Secretariat i la taula d’escoles rurals està particularment interessat da en participar en les decisions relatives a l’autonomia i organització de centres rurals i de ZER, i concretament en l’elaboració del nou ROC. Amb vistes a la redacció d’aquest document es presenten les propostes següents:

a) Els Agrupaments Escolars Funcionals es regularan sota la mateixa normativa organitzativa que les ZER i vetllaran per aconseguir un Projecte Educatiu Comú de totes les escoles que l’integren sota l’empara de la Inspecció Educativa i potenciarà la seva conversió en ZER.

b) Les ZER i els centres que les composen han de comptar amb un Reglament Orgànic específic d’Escola Rural i que reguli en línees generals el seu funcionament organitzatiu deixant marge a la singularitat de cada territori i autonomia de cada ZER.

c) Donat el cas de creació o reobertura d’una Escola Rural aïllada o que no pugui incorporar-se a cap ZER ni Agrupament Funcional haurà de comptar amb el suport de les especialitats d’una escola ordinària amb la dotació de personal adient i contemplant-se com itinerància.

L’Escola Rural de Catalunya es caracteritza per la seva diversitat i complexitat, n’hi ha d’unitàries amb alumnat a tots els cursos (de P3 a 6è) completes. n’hi ha de clàstiques en les què hi manca alumnat a algun curs. Les escoles de més d'una unitat/classe són les cícliques fins a 8 unitats.

a) Les ZER i els Agrupaments Funcionals haurien de ser classificades en funció dels grups que les composen:

- Fins a 9 grups

- De 9 a 18 grups

- Més de 18 grups

El nombre de grups és el que condiciona les diferents dotacions:

- Per a despeses de funcionament.

- Retribucions dels òrgans unipersonals.

- Reducció d’hores lectives destinades a la direcció i gestió de la ZER.

- Reconeixement dels coordinadors.

- Recursos humans. La ZER ha de poder elegir l’especialitat (perfil)

- Recursos materials.

-

b) Composició del consell escolar de ZER:

- Direcció, Cap d’Estudis i Secretari de ZER

- Un-a mestre-a representant de cada escola (Direcció si no te càrrec de ZER).

- Dos mestres representants del Claustre. (seria bo que fossin itinerants)

- Un representant de mares i pares de cada escola.

- Un representant d’AMPA de ZER ( si n’hi ha)

- Un representant de cada Ajuntament.

- Un Representant del personal no docent.

c) Elecció dels òrgans unipersonals de govern:

Si els nomenaments docents es fan a Zona Educativa representarà la mobilitat entre els centres que la composen per tant:

- Elecció del director/a de centre: recaurà en un-a mestre-a que estigui a jornada complerta en el centre. I per un període no inferior a dos cursos.

- Elecció del director/a de ZER: Qualsevol mestre-a amb propietat de plaça definitiva a la ZER podrà presentar candidatura a director-a presentant un projecte de direcció i serà elegit pel Claustre i Consell Escolar. I per un període no inferior a quatre cursos

d) Òrgans de coordinació

- Col·legiats: Claustre, els equips de cicle.

- Unipersonals: els coordinadors de cicle, el coordinador de riscos laborals, coordinador LIC, coordinador d'esports i el coordinador d’STAC i totes les coordinacions que es puguin crear en funció dels Plans d'Autonomia de cada Centre i/o ZER.

e).- Mobilitat intrazer del claustre

Cada vegada més els tutors i els dits mestres generalistes s’especialitzen en les seves preferències de formació permanent. Aules de ciència, pctablet, punts edu, ..., i pissarres... Les escoles i les ZERs poden i han d’organitzar-se per a aprofitar tots aquests recursos.

- La ZER ha de comptar amb la suficient autonomia per organitzar la mobilitat itinerant del professorat generalista, adscrit a una escola, per aplicar i treure’n el rendiment de qualitat més elevat dels projectes d’innovació pedagògica que aplica.

Aquestes itineràncies s’haurien de regular sota la mateixa normativa que les itineràncies de les especialitats.

- L’Equip Directiu les proposarà , el Claustre i el Consell Escolar de ZER les aprovaran i la Inspecció educativa vetllarà per l’acompliment dels projectes.

1.- Descomptes horaris dels mestres itinerants:

a.- Han complir els horaris de l’especialitat per la qual han estat nomenats.

b.- Els descomptes d’horari amb alumnes s’aplicarà si hi ha desplaçament durant l’horari lectiu de 9 h del matí a les 5 h. de la tarda.

c.- Pels descomptes d’horari amb alumnes es tindrà en compte el recorregut, no el quilometratge, i s’aprovarà en Consell Escolar de ZER, coneixedor de cada realitat territorial.

2.- Segons l’estructura de cada ZER (tipologia de les escoles: unitàries, de dos, de tres, de ... unitats, cícliques, barrejades, uniformes, etc) hauria de poder nomenar els coordinadors pedagògics que precisi independentment del nombre de grups. La Inspecció Educativa vetllarà per a que compleixin els requisits mínims i el reconeixement d’aquesta tasca és independent de la seva situació administrativa.

3.- Donada la casuística de l’Escola Rural els complements de càrrecs unipersonals seran acumulables.

4.- Les reduccions de jornada, donada la seva complexitat, s’haurien de poder pactar amb l’Equip Directiu i Claustre tenint en compte el perquè de la reducció i el bé pedagògic de l’alumnat.

5.- El Claustre i el Consell Escolar de ZER aproven, a proposta de l’Equip Directiu, els horaris de tots els mestres. Vetllaran pel desdoblament dels grups classe. No cal que totes les itineràncies vagin a totes les escoles.

1.- Segons les especifitats educatives especials de la ZER aquesta podrà demanar i organitzar l’aula d’acollida i/o l’USEE. La Inspecció Educativa vetllarà per a que s’acompleixin els requisits pedagògics per als quals s’han creat.

2.- Per fer el còmput-ràtio dels alumnes amb necessitats educatives especials no només es tindrà en compte els que tenen dictamen sinó els que, sense tenir-lo, es troben en situació crítica així com l’alumnat nouvingut i els nivells educatius integrats en l’aula. A més si hi afegim l’alumnat que s’escolaritza durant el curs.

3.- Donat el cas de compartir una aula d’acollida i/o l’USEE amb un centre ordinari s’aplicarà la discriminació positiva envers la ZER i es tindrà en compte la itinerància dels professionals que les atenguin.

1. Auxiliars administratius: Totes les ZER i Agrupaments Funcionals comptaran amb auxiliars administratius. Les escoles rurals que no formin part d’una ZER o d’un AF comptaran amb l’adient suport de l’auxiliar administratiu, amb caràcter d’itinerància, d’un centre proper.

2.- Els-les auxiliars administraius-ives podran itinerar per les escoles de la ZER sempre que ho precisin.

3.- Donada la diversitat d’edificis de l’Escola Rural, es procurarà que l’auxiliar administratiu-iva tingui el seu lloc de treball a l’escola del Director-a de la ZER.

4.- El Departament d'Educació garantirà la formació dels/les Auxiliars administratius/ves, sobretot en WinPri / WinZer, SAGA o altres programes de gestió que puguin sorgir.

1.- La Direcció de l’escola, i si es necessari la Inspecció Educativa, vetllarà per que els edificis escolars compleixin les necessitats educatives mínimes adaptades als recursos humans i materials dels quals gaudeix l’ER actual. Necessitats de lluminositat, connectivitat elèctrica, sonorització, pintura, desdoblaments d’espais multifuncionals, etc ...

1.- El Departament hauria de crear algun marc de trobada dels diferents centres d'escola Rural a nivell de tota Catalunya o a nivell de SSTT, on poder intercanviar experiències, formes de treballar, formes d'organitzar-se ...

2.- El Departament hauria de signar convenis amb les Universitats per:

a).- afavorir l'intercanvi d'experiències i la millora de la formació inicial i permanent dels docents que treballen o treballaran a l'escola Rural.

b).- afavorir amb ajuts l’estada d’alumnat de les facultats per realitzar el pràcticum en l’Escola Rural.

c).- afavorir amb ajuts l’estada d’alumnat estranger –Comènius- de les facultats per realitzar estades pedagògiques en l’Escola Rural.

3.- Cal que un decret reguli els ajuts de sinistralitat per a la reparació de vehicles en cas d'accident en l’assistència a reunions de ZER o del personal itinerant en el recorregut entre escoles.

4.- Els SSTT comptaran amb un interlocutor rural a qui poder consultar, a priori, qualsevol modificació o normativa que afecti a l'escola rural.

Text original enviat pel Departament d'Educació.
Millor no modificar-lo per mantenir-lo encara que sigui molt antic.
(Crea dificultats a l'hora de desar el canvis)

DEFINICIÓ DE ZER

1. La redacció de la llei d’Educació de Catalunya - i de les normatives que se’n derivin - s’ha de fer tenint present l’existència de les ZER per tal d’evitar que, tal com passa sovint, després les normes no siguin fàcilment aplicables a les escoles rurals.

2. La taula d’escoles rurals està particularment interessada en participar en les decisions relatives a l’autonomia i organització de centres, i concretament en l’elaboració del nou ROC. Amb vistes a la redacció d’aquest document es presenten les propostes següents:

a) Desaparició del concepte “agrupament escolar”: els agrupaments es beneficien de totes les possibilitats que afecten les ZER però no fan la tasca de coordinació ni tenen la “rendibilitat pedagògica” d’aquestes. Algunes de les escoles petites de nova creació s’adscriuen de forma arbitrària a una determinada ZER, i això és degut precisament a la confusió que el Departament sembla tenir entre agrupament escolar i ZER. Aquesta última no és només una suma d’escoles sinó que té un projecte.

b) Ha de quedar clar al ROC que quan es parli genèricament de “centre”, per a les zones rurals s’està referint al conjunt de la ZER, i no pas a cada centre que la composa. Evidentment, hi hauria algunes excepcions, com ara en referir-se al director/a, atès que n’hi ha de cada centre i de la ZER.

c) No es pot continuar identificant les ZER amb els centres d’una línia, sinó que haurien de ser classificades en funció dels grups que les composen:
- Fins a 13 grups
- De 14 a 18 grups
- Més de 18 grups
No és aquesta una qüestió baladí: el nombre de grups és el que condiciona les diferents dotacions:
- Per a despeses de funcionament.
- Retribucions dels òrgans unipersonals.
- Reducció d’hores lectives destinades a la direcció i gestió de la ZER.
- Reconeixement dels coordinadors.
- Recursos humans.
- Recursos materials.
- ...

d) Composició del consell escolar de ZER: Afegir-hi el cap d’estudis de la ZER i tants representants dels mestres del claustre com escoles configurin la zona escolar rural (en lloc dels dos membres actuals).

e) Elecció dels òrgans unipersonals de govern :
- Elecció del director/a de centre: Mantenir la situació tal com està, amb la qual cosa un mestre itinerant no pot ser Director/a de centre.
- Elecció del director/a de ZER: Introduir la possibilitat – ni que sigui amb caràcter excepcional – que pugui ser director/a de ZER un mestre que no sigui director/a de centre. Això, permetria, per exemple, que fos director/a de ZER un mestre itinerant.

- Elecció de l’equip directiu de ZER: El director/a de ZER ha de poder designar el/la cap d’estudis i el secretari/ària triant-los entre els mestres del claustre de la ZER (és a dir, no caldria que fossin directors de centre).

f) Òrgans de coordinació
- Col·legiats: els equips de cicle.
- Unipersonals: els coordinadors de cicle, i el coordinador d’informàtica.
- Preveure que el RRI pugui determinar l’existència d’altres òrgans unipersonals de coordinació: coordinador lingüístic i coordinador d’activitats i serveis escolars.

PERSONAL DOCENT

1. Descomptes horaris dels mestres itinerants: s’apliquen sobre la base d’un acord sindical que cal replantejar-se . La normativa de funcionament de centres deixa la interpretació en mans de la ZER, i això acaba provocant conflictes. Hi ha centres on s’ha establert que les hores de desplaçament de l’itinerant s’han de comptabilitzar només si en el mateix dia hi ha realment aquest desplaçament d’un centre a un altre. Podria establir-se així en la normativa?

2. Les ZER a partir de 14 grups haurien d’incorporar un altre coordinador de primària; a partir de 20 grups haurien de tenir un coordinador per a cada cicle de primària. El reconeixement d’aquesta tasca per a qui la desenvolupi hauria de ser independent de la seva situació administrativa.

3. També es demana una revisió de les normatives que regulen el cobrament de complements:
- Un docent que és alhora tutor, director de centre i director de ZER cobra només per aquest últim concepte i, en canvi, un itinerant pot cobrar un complement – acumulable a d’altres –, tot i que la itinerància permet, a més, descomptes d’hores lectives.
- El Director/a de ZER cobra sempre com a Director/a de centre d’una línia, encara que la ZER integri molts centres.

4- Les ½ jornades provoquen excessives complicacions organitzatives als centres.

5. Preocupa el creixement del nombre de docents a una mateixa aula. Entre les ½ jornades, els especialistes, el professor/a de Religió, el tutor/a (que potser té un càrrec i ha reduït hores lectives), el pas de 25 a 24 i després a 23 hores lectives... el nombre de mestres que intervé en un mateix grup es va incrementant, i això no és bo per a l’alumnat. Caldria reforçar la intervenció de la Inspecció per fomentar una organització del centre que ajudi a reconduir aquesta situació.

PERSONAL NO DOCENT

1. Auxiliars administratius
- Els criteris actuals limiten la dotació a centres rurals de determinades característiques. Cal incrementar aquesta dotació .
- Els auxiliars administratius han de poder ser itinerants, almenys en determinats períodes del curs (gestió de beques, preinscripció i matrícula...)
- Fóra bo que l’auxiliar treballés al centre del director/a de la ZER.
- L’auxiliar administratiu s’ha d’incorporar com a membre del consell escolar.

ALUMNAT

1. Es posa de manifest certa tendència a escolaritzar en els centres rurals nens de necessitats educatives especials, molts dels quals venen “rebotats” d’escoles complertes. Els resultats acostumen ser molt bons per als alumnes, però això està plantejant alguns problemes a les ZER (nens que arriben sense cap documentació que informi sobre la seva situació específica, amb problemes de vegades tan greus que comporten la dedicació pràcticament en exclusiva per part del mestre d’educació especial...)

2. Caldria estudiar la possibilitat de crear a les ZER, quan s’escaigui, una unitat de suport a l’educació especial (USEE), així com també la possibilitat de comptar amb un mestre d’acollida itinerant.

3. També es demana que per fer el còmput dels alumnes amb necessitats educatives especials no només es tingui en compte els que tenen dictàmen sinó els que, sense tenir-lo, es troben en situació crítica.

EDIFICIS ESCOLARS

1. Hi ha escoles rurals que no tenen prou espai, o bé que estan en tan mal estat que necessitarien un edifici nou. També es fa referència a algunes escoles que compten amb construccions força estètiques però poc pràctiques